Ramón Llull, trabajo.

Dónde conseguir la información de cada actividad:


Actividad 1:
Fácilmente extraible, o bien del libro, en la introducción; o bien en el rincón del Vago, dónde nos dan éstas respuestas:

Dins dels regnes catalans, ens trobem amb que Ramon va viure en els de: Jaume 1, Pere el Gran y Jaume II d'Aragó
Dins dels Mallorquins, veiem que ho va fer en els de Jaume II de Mallorca i Sanç de Mallorca.
Ramon Llull es va convertir en gran amic de Jaume II, ja que de petit va entrar a la seva cort.

También de Wikipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull

Rincón del Vago:

http://html.rincondelvago.com/llibre-de-les-besties_ramon-llull_1.html

Actividad 2

También del Rincón del vago, del a introducción y de los apuntes que nos ha dado la Pili:
Cap, donat que Ramon Llull va ser el primer que va començar a escriure en català. Podem veure altres escriptors que van escriure en occità, però cap d'ells en la mateixa llengua que Ramon Llull
También de Wikipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull

Actividad 3
En este enlace, encontraréis la imagen, con todos sus viajes.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Viatges_llull.jpg/825px-Viatges_llull.jpg

Actividad 4
En la introducción lo pone, que a la vuelta de NorteAfrica a Mallorca, muere.

Actividad 5
[Recordar de cambiar las palabras, para que no se note la copia. ]

Resum

Na Renard explica que, un home entenía el que deien els animals, a canvi de no dir a ningú el seu dò.L’home tenía un hort, en el cual un bou tirava d’una sínia i un ase portava els fems per adobar l’hort. Un vespre, el bou es va enfadar, i per fer-se el malalt, va deixar de menjar la civada, i així la feina del bou al día següent, la va a haver de fer l’ase. L’ase, al comprovar que la sínia era una feina molt cansada, li digué al bou, que el pagès el volía vendre a un carnisser perquè estava malalt. El matix vespre va menjar la civada el bou per fer-se el recuperat. L’home, que havía entés el què deien, reia davant la muller, i aqueta li preguntà el perquè de les seves rialles. Ell ovbiament, no li poguè dir el pequè, i ella va fer vaga de fam per tal de que l’homa li ho expliqués.
L’homa quan li ho anava a dir, va començar a fer el testament, i el gos que ho sentí, li digué al gall, que aquest respongué que si l’amo moría, li sería igual, perquè no era un home capaç de mantenir contenta una dona.I el gos li preguntà, que què faría per castigar la dona dolenta si fos l’amo, a lo que ell respongué: la apallissaría amb cinc vergues del magraner fins a trencarles i que menjés i begués.L’home, en sentir-ho, ho va fer, i la seva dona, ben apllissada, feu tot el que l’home li digué.

a) La funció de l’història del bou i l’ase, vindría a citar el pecat de peresa, donant com armes del peresós la mentida i la manipulació per mitjà de paraules.

b) En el cas del llibre, la finalitat es que el millor consell és el del gall, que acaba rendint a la dona i salvant a l’home, independentment dels mitjans.

c) Soposo que, la lliçó és que s’ha de tindre la força per sotmetre per no ser sotmès, una espècie d’homenatje a la llei del més fort, a la qual no m’hi sento gaire lligada.

d) [Opinión própia]

Activitat 6
[Podéis mirar resúmenes de cada capítulo aquí:
http://html.rincondelvago.com/llibre-de-les-besties_ramon-llull_1.html ]

Resum

Na Renard, per venjar-se de la traïció del Bou envers ella, planeja fer que s’ofereixi al rei com a àpet, ja que al a cort hi ha gana. Na Renard, maquina matar al rei utilitzant el senglar ,faría creure al rei que el senglar el vol matar i al senglar li diria que el rei el vol matar, d'aquesta manera estarien enfrontats. Hi hauria una baralla en la que lògicament guanyaria el rei, però com aquest ja no tindria forces Na Renard aprofitaria per matar-lo. L’Elefant accepta, però desconfía i convoca testimonis(els quals eren enemics de Na Renard) per a fer el tracte. Llavors, l’Elefant va a anar a parlar amb el rei, i li explicà què volía fer Na Renard i aquest el matà.

Actividad 7
[És más o menos una opinión propia, uan interpretación subjetiva, así que con esto, mas o menos inspiraros vosotros en lo que vais a escribir]

Critica bàsicament, el seu funcionament i l’abús que fan del poble, mencionant el fet de que el rei, com a “representant de Déu” té hores, no com Déu, que les té sempre a punt. Critica el fet de que els joglars critiquin els fets lloables i nobles, i lloin els fets impurs i deshonestos.Critica la seva falta d’organització económica, i el fet de dependre del poble per assumptes que es consideraríen propis.

Actividad 8
[Esto lo podéis sacar del rincón del Vago, hay varios resumenes de cada capítulo.
http://html.rincondelvago.com/llibre-de-les-besties_ramon-llull_1.html ]

Doncs el fet de que el Bou menjava el mateix blat que ell, i el temor que li tenía a Na Renard.

Activitat 9
[En la útlima página de el relato, sale.]

Acaba siguent el conseller del rei, per ser honrat i noble.

Activitat 10

Utilitzant eufemismes, i amb moviments astuts, va manipulant les bèsties de la manera més deshonesta.

Activitat 11

Entre paraules boniques, menteix al rei en el fet que “ diu el que diu per trobar la gent honesta i honrada que ha de servir al regne”. Intenta inspirar llástima, i donar una última pinzellada, a la seva falsa noblesa.

Activitat 12

El Lleó és responsable de fiar-se massa de qui no s’ha de fiar, de deixar-se enganyar per les paraules i caure en el parany de les mentides enmascarades.

Activitat 13

La lliço final, vindría a ser que la falsetat, la mentida, és un recurs de fácil alcanç, però que no és per a res noble i que porta al caos i a la destrucció, no en el sentit apocalíptic d’aquests, però sí dins un àmbit de societat i comunitat.

Activitat 14

Relato própio con moraleja, todo vuestro.